hisṭria del llatí
La història del llatí comença
el segle VIII aC fins a l´Edat Mitjana -medium aevum-, i en
distingim els següents períodes:
Arcaic: Desde que neix fins
que la sociedat romana entra en l´òrbita cultural de
Grècia (helenització): VIII - II adC. Autors destacats
són Apio Claudio el Ciego, Polibio,
Livio Andrónico, Nevio, Ennio, Plauto, Terencio.
Clàssic: En una època
de profunda crisis econòmica, política i cultural,
l´èlit cultural crea, a partir de variants del llatí
coloquial, un llatí estandar (per a la administració
i per les escoles) i un llatí literario. És l´Edat
d´Or de les lletres llatines. Autors destacats són
Ciceró, Cèsar, Tito Livio, Virgili, Horaci, Catulo,
Ovidi. Estem referint-nos
als segles I adC i I dC.
Postclàssic: La llengua
parlada es va allunyant progressivament de la llengua estandar,
que l´escola tracta de conservar, i de la llengua literaria.
Aquesta distància creixent farà que de les diverses
maneres de parlar llatí neixin les llengües
romàniques. La llengua escrita, que inevitablement
també s´allunya menys però, de la del període
anterior, es transforma en el llatí escolàstic o curial.
Tardar: Els pares de l´Esglèsia
comencen a preocupar-se per escriure un llatí més
pur i literari, abandonant el llatí
vulgar dels primers cristians. Autors d´aquest període
són Tertulià, Jerònim d´Estridó
(Sant Gerònim) i Sant Agustí.
Medieval: El llatí
ja no es parlava i el llatí literari es refugia a l´Esglèsia,
a la Cort i a les escoles, convirtint-se en el vehicle de comunicació
universal dels intelectuals medievals. Mentres, el llatí
vulgar continuava la seva evolució a ritme accelerat.
Las llengües romàniques
van aparèixer lentament i el llatí es seguia utilitzant
com a llengua franca i culta.
Renaixentista: Durant el Renaixement
la mirada dels humanistes es volca cap a la Antigüetat clàssica,
i l´ús del llatí agafa un nou impuls. Autors
de l´època són Petrarca, Erasmo de Rotterdam,
Luis Vives, Antonio de Nebrija.
Científic:
La llengua llatina sobreviu gràcies
als científics fins el segle XVIII. Van deixar escrita la
seva ciència en llatí René Descartes, Isaac
Newton, Baruch Spinoza, Gottfried Leibniz. L´obra de matemàtiques
els Elements
d´Euclides sobreviu a la medium aevum i és
una de les obres universals conservades més editades i també
gràcies al Llatí ha arribat als nostres dies.
In fieri.
|